Vés al contingut

Delta de l'Orada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicDelta de l'Orada
Tipusestel, font astrofísica de rajos X, font d'infrarojos i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A7V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOrada Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra45,7206 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi2,1 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta1,03 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,36 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,85 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva7.551 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi21,872 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)4,966 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−29,111 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar172 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−8,3 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)5h 44m 46.37s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-66° 15' 52.2068''[2] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat29 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada940 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Delta de l'Orada (δ Doradus) és un estel de la constel·lació de l'Orada de magnitud aparent +4,34.[7] És la quarta més brillant de la mateixa després d'α Doradus, β Doradus i γ Doradus. Es troba a 145 anys llum de distància del sistema solar.

Delta de l'Orada és un estel blanc de la seqüència principal de tipus espectral A7V amb una temperatura superficial de 8360 K. Del mateix tipus espectral que Altair (α Aquilae), γ Crateris o θ Cassiopeiae, és més lluminosa que qualsevol d'elles, sent la seva magnitud absoluta +1,10.[7][8] Té un radi 2,1 vegades major que el radi solar[9] i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació igual o major a 172 km/s.[10] La seva edat s'estima en 590 milions d'anys.[8] Així mateix, mostra un excés de radiació infraroja a 60 μm.[11]

Delta de l'Orada és l'estel polar del sud en la Lluna. Encara que millor alineada amb el pol celeste que Polaris (α Ursae Minoris) a la Terra, és no obstant això molt més tènue que aquesta.

Referències

[modifica]
  1. Afirmat a: Catalogue of two dimentional spectral types for the HD stars, Vol. 1. Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Nancy Houk. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1975.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1-2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
  5. «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2-2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  7. 7,0 7,1 Delta Doradus (SIMBAD)
  8. 8,0 8,1 Chen, C. H.; Sargent, B. A.; Bohac, C.; Kim, K. H.; Leibensperger, E.; Jura, M.; Najita, J.; Forrest, W. J.; Watson, D. M.; Sloan, G. C.; Keller, L. D. «Spitzer IRS Spectroscopy of IRAS-discovered Debris Disks». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 351-377.
  9. Catalogui of Stellar Diameters (CADARS) (VizieR, SIMBAD)
  10. Royer, F.; Zorec, J.; Gómez, A. E. «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 671-682.
  11. Su, K. Y. L.; Rieke, G. H.; Stansberry, J. A.; Bryden, G.; Stapelfeldt, K. R.; Trilling, D. E.; Muzerolle, J.; Beichman, C. A.; Moro-Martin, A.; Hines, D. C.; Werner, M. W. «Debris Disk Evolution around A Stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 675-689.